Oficina Sant Cugat Sostenible

El Senado ha aprovat la Llei de Residus i Sòls Contaminats, que incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva comunitària 2008/98/CE i actualitza la legislació, després de més de 10 anys d'aplicació de la primera Llei de Residus.

El nou text obre la porta a la possible implantació de sistemes de dipòsit, devolució i tornada (SDDR) dels residus d'envasos, iniciativa que en les últimes setmanes s'ha vist envoltada d'una forta polèmica, en la qual s'han enfrontat, d'una banda, la indústria d'alimentació i distribució, juntament amb el petit comerç i les entitats de reciclatge Ecoembes i Ecovidrio, i per un altre, els impulsors del SDDR, entre ells el gremi de recuperadores de Catalunya, Comissions Obreres, la Confederació de Consumidors i Usuaris i diverses organitzacions ecologistes.

Els detractors d'aquest model adduïxen que la seva implantació comportaria uns costos de fins a 400 milions d'euros, inasumibles per al comerç, i que suposaria un increment de tan solament el 2% respecte a les actuals taxes de reciclat. Per la seva banda, des de l'associació Retorna, promotora del sistema, neguen la major i recorden que en aquells països i regions en els quals funciona el SDDR, com Alemanya, els països nòrdics o l'estat de Califòrnia (EE UU) no s'han generat impactes negatius en cap sector, sinó que, al contrari, ha suposat avantatges econòmics per a sectors com el reciclatge, creant noves ocupacions "verdes".

A més, asseguren que amb l'engegada d'aquest sistema es podrien arribar a taxes de reciclatge de més del 95% i al mateix temps millorar la qualitat del producte recuperat, al contenir menys impropis.

No obstant això, l'actual redacció de la Llei no sembla satisfer a cap dels dos bàndols enfrontats, ja que mentre uns reclamaven la seva eliminació del text final, els altres demanaven incloure l'obligatorietat del sistema. No obstant això, el que recull el nou marc legal és que puguin establir-se sistemes de dipòsit, devolució i tornada com modalitat de gestió dels productes i els seus residus, sempre que es demostri que són tècnica i econòmicament viables.

- Aposta per la prevenció:

La nova política pretén ser "una aposta per la prevenció, maximitzant l'aprofitament dels recursos continguts en els residus i la disminució dels seus impactes adversos sobre la salut humana i el medi ambient", segons destaquen des del Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí.

El nou text actualitza el règim jurídic de la producció i gestió dels residus, delimitant les obligacions de productors i gestors, i simplifica tràmits administratius, utilitzant un registre compartit entre les Administracions que garanteix la transparència i trazabilitat en la gestió.

La Llei crea una Comissió com instrument de cooperació tècnica i de coordinació entre Administracions públiques en matèria de residus. La participació dels agents afectats està prevista mitjançant la creació de grups de treball, el que permetrà desenvolupar una política de residus més transparent i eficaç.

Així mateix, clarifica les competències de les Administracions públiques implicades en la gestió dels residus, especialment en l'àmbit local.

-Recollida selectiva:

D'acord amb la legislació comunitària, abans de 2015 haurà de portar-se a terme una recollida separada de diferents materials procedents de residus (paper, plàstic, vidre, metalls), promovent mesures per a la recollida separada dels biorresiduos i el seu tractament biològic. En aquest punt, diverses organitzacions ecologistes ja havien denunciat una retrocés respecte a l'esborrany de la Llei, que incloïa l'obligatorietat de recollir selectivament aquest tipus de residus orgànics.

D'altra banda, s'incorpora un objectiu estratègic de prevenció del 10%. Per als diferents materials que componen els residus domèstics i similars s'establix un objectiu de preparació per a la reutilización i reciclat d'un 50% abans de 2020. En el cas dels residus de construcció i demolició el percentatge s'eleva al 70% en reutilizació, reciclat i valorització.

La nova Llei obliga a les Administracions públiques a elaborar plans i programes de prevenció i de gestió de residus en l'àmbit de les seves respectives competències.

-Responsabilitat del productor:

Es crea un marc legislatiu comú perquè els fabricants i responsables de la posada en el mercat dels productes s'involucrin en la prevenció i gestió dels residus. La nova Llei pretén impulsar la innovació associada a productes i processos, generant noves oportunitats laborals i socials.

S'estableix un calendari per a la substitució, en 2018, de les borses comercials d'un sol ús de plàstic no biodegradable, i des de 2015 l'obligació de marcar-les amb un missatge sobre els seus efectes en el medi ambient. En 2016 el Govern avaluarà la consecució dels objectius d'aquest calendari i la conveniència d'adoptar mesures fiscals sobre el consum d'aquestes bosses.

D'altra banda, es manté el règim aplicable de sòls contaminats de la Llei 10/1998 de Residus i es clarifiquen algunes qüestions relacionades amb la responsabilitat de la contaminació dels sòl.

El nou text reforça les funcions de vigilància, inspecció i control, d'acord amb la supressió de determinades autoritzacions i la seva substitució per comunicacions. Així mateix s'ha clarificat i completat el règim sancionador.