Oficina Sant Cugat Sostenible

La Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana) va presentar ahir la seva proposta de delimitació del futur parc natural de Collserola, que implica un increment de 1.270 hectàrees respecte als límits que marca el pla d'espais d'interès natural (PEIN). El Departament de Medi Ambient i Habitatge garanteix que exposarà els nous límits abans d'un mes.



Un any després que Medi Ambient i l'Ajuntament de Barcelona anunciessin un consens per delimitar el futur parc natural de Barcelona amb la incorporació d'uns espais periurbans de regulació especial (EPRE), Depana va presentar ahir la seva proposta d'ampliació, que implica incrementar en 1.270 hectàrees les 7.557 reconegudes dins del PEIN. Així, segons la proposta de Depana, el parc de Collserola tindria un total de 8.827 hectàrees d'espais d'alt interès natural, una ampliació que, segons va destacar ahir el president de Depana, Manel Cunill, es faria «seguint criteris mediambientals i no de regateig urbanístic».

Cunill va criticar la «paràlisi» de l'administració en aquest tema i va demanar al govern que «acceleri» el procés per declarar Collserola com a parc natural. Ahir, fonts de Medi Ambient van assegurar que en aquest últim any s'han fet «tres tandes de consultes amb tots els ajuntaments implicats» i van garantir que abans d'un mes es traurà a exposició pública la futura delimitació del parc. Les mateixes fonts de Medi Ambient van assegurar que la Generalitat és a punt d'incorporar-se al consorci que gestiona el parc de Collserola.

A banda de la redefinició dels límits, la proposta inclou una vintena d'espais amb valor ecològic que no són dins del parc, sis espais més per garantir la connectivitat entre el parc i les zones més urbanitzades i la requalificació d'una sèrie de zones que apareixen com a urbanitzables en el pla general metropolità.

Cunill defensa la proposta d'ampliació per lluitar contra les amenaces d'«aïllament, fragmentació i transformació» del parc i recorda que, si bé és cert que hi ha consens respecte a la necessitat de protegir la zona forestal, «no és així en altres espais que tenen un valor de preservació de la diversitat».

El president de Depana va tornar a criticar que des de l'administració s'hagin reservat els EPRE per permetre la construcció d'equipaments docents, sanitaris, assistencials, culturals i esportius al parc. «Això significa la consolidació d'unes categories urbanístiques incompatibles amb la preservació de l'espai», diu Cunill.





Torrent de Fondenills - 7,80 ha de prats secs situats a Horta.

Els Penitents - 9,03 ha de prats d'albellatge al barri dels Penitents.

Cementiri de Sant Gervasi - Una mostra de prats d'albellatge. 4,51 ha.

Vall de Sant Just - 47,41 ha de vegetació oberta a Sant Just Desvern.

La Salut - 13,93 ha de conreus a Sant Feliu de Llobregat.

Les Escletxes - Conjunt de brolles i conreus situat al Papiol. 74,82 ha.

La Torre Negra - Una de les dues grans zones agroforestals del nord del massís. 162 ha a Sant Cugat.

Can Fatjó - 146,9 ha a Cerdanyola de gran valor estratègic.

Riera de Sant Cugat - Amb 1,90 ha., és un espai de transició entre el Vallès i l'interior del massís.

Turó de Montcada - 146,5 ha de gran valor connector.