Oficina Sant Cugat Sostenible

La qualitat de l'aigua dels rius de tot Catalunya, i també la del nostre Ripoll, ha millorat considerablement en els últims 20 anys. Això ha estat possible gràcies al Pla de Sanejament de Catalunya i a l'acció decidida d'algun ajuntaments. En el cas del tram mig del riu Ripoll, des de finals dels 90 l'Ajuntament de Sabadell (amb fons econòmics de la Unió Europea) realitza un gran esforç en la rehabilitació de camins, regularització de l'horta marginal i dignificació general de l'espai dins de l'anomenat Parc Fluvial del Ripoll. El resultat, molt agradable per comparació amb èpoques anteriors, és el d'un nou espai d'oci per la ciutadania, que passeja per les vores d'un riu que ja té peixos i algunes aus comunes però espectaculars com l'ànec collverd, el bernat pescaire o el martinet blanc.
Malauradament, si la situació actual del riu Ripoll pot considerar-se satisfactòria des de la perspectiva de l'oci, des del punt de vista ecològic el panorama no és ni de bon tros tan optimista. L'estat ecològic del riu Ripoll, des del pont de la carretera de Castellar en avall, és pèssim. De fet. és una situació comuna als trams mitjos i baixos de la Conca del Besòs en general. Així ho indiquen els Informes de la Qualitat Ecològica dels Rius que des del 1994 realitza el Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona per a la Diputació de Barcelona (vegeu els resultats per a l'índex ECOSTRIMED al web http://ecobill.diba.cat).
I què li falta al Ripoll i a bona part de la conca del Besòs per a que el seu estat ecològic sigui bo? La diagnosi és clara. Més enllà de les canalitzacions amb formigó i dels nombrossos assuts i represes que artificialitzen la dinàmica natural de l'aigua, el Ripoll és mancat de la vegetació fluvial que li és pròpia (canyís, sargues, gatells, àlbers, salzes,...). En el seu lloc, bona part de l'escassa vegetació actual és oportunista i pròpia d'ambients fortament influenciats per les activitats humanes, quan no es tracta d'espècies exòtiques com la canya (sí, la canya de tota la vida) amb un fort component bioinvasor. Evidentment, com que l'estructura i la composició de la vegetació són determinants pel que fa a la presència d'altres éssers vius, ens trobem amb un ecosistema fluvial fortíssimament transformat en el que difícilment podrem observar (si no és de forma accidental o esporàdica) molta més cosa que ànecs collverds, bernats i martinets.
Històricament, la llera del Ripoll ha estat ocupada per activitats industrials i d'horta. Avui dia, aquests usos han retrocedit i conviuen amb grans espais on, de moment, es desenvolupa la vegetació oportunista a que fèiem referència. És en aquests espais on caldria intervenir activament per accelerar la recuperació que d'una manera natural trigaria molts anys a fer-se realitat. Les entitats ambientalistes podem posar el nostre granet de sorra en aquesta tasca gegantina (amb projectes limitats a un petit tram com el que prova de tirar endavant l'ADENC), però és necessari que les administracions locals apostin decididament per superar la situació ecològica actual del riu Ripoll. De moment, al tram corresponent al terme municipal de Sabadell l'Ajuntament està incorporant algunes millores a les tasques de gestió habituals com l'ordenació de la pesca (que hauria de permetre una bona conservació de les poblacions de peixos), però cal un canvi de xip general en què no es doni per satisfet amb la situació actual i desenvolupi projectes concrets en la línia de recuperar la vegetació fluvial. És a dir, creiem que hauríem de donar per caducada la notícia que el Ripoll té peixos i aigua que no fa pudor (encara que de tant en tant baixi de coloraines). El repte que escometen molts ajuntaments de Catalunya des de ja fa temps és el de recuperar els ecosistemes fluvials en la seva integritat, i això vol dir atendre sobretot la vegetació per a què al darrera es puguin instal·lar moltes altres espècies d'éssers vius grans i petits. En aquest sentit, cal no oblidar que segons la Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE) totes les masses d'aigua de la Unió Europea haurien de tenir un bon estat ecològic abans de l'any 2015.
En definitiva, ja fa temps que nombrosos estudis i la pròpia ADENC alertem les administracions envers l'estat ecològic del Ripoll i la Conca del Besòs en general. En el cas de Sabadell, si volem que el Ripoll sigui alguna cosa més que un parc d'oci amb peixos i ànecs caldria que l'Ajuntament de Sabadell comencés a pensar ja a com recuperar la seva vegetació i, en general, la integritat de l'ecosistema fluvial
Juan I. Calderon - ADENC